v. Obs. [OE. cwelan = OS. quelan to die a violent death (MDu. quelen to suffer, be ill), OHG. quelen (MHG. queln):—OTeut. *kwelan from root *kwel-: see QUELL v.] To die.

1

c. 1000.  Saxon Leechd., III. 272. Swa swa fixas cwelað ʓyf hi of wætere beoð.

2

c. 1175.  Lamb. Hom., 111. Ðu gederas mare & mare, & men cwelað on hungre.

3

c. 1205.  Lay., 31815. Morð wes iwurðen; quelen þa eorles, quelen þa beornes [etc.].

4

a. 1250.  Prov. Ælfred, 155, in O. E. Misc., 112. Þat he may … god iqueme er he quele.

5