Obs. In 4–5 fulhed(e. [f. FULL a. + -HEAD.] Fullness.

1

a. 1300.  E. E. Psalter, xxxv. 9 [xxxvi. 8]. Þai sal be drunken, als of wine, Of þe fulhed of house þine.

2

1340.  Ayenb., 119. Alsuo wes he … zuo uol of grace … þet of his uolhede we nimeþ al.

3

c. 1440.  Hylton, Scala Perf. (W. de W., 1494), III. xxii. In hyr was fulhede of all vertues without wem of synne.

4